Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…
Lucània
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia que comprenia els territoris situats entre els baix Sele, al N, el Bradano, a l’E, i el Sinni, al S.
Colonitzada pels grecs, es desenvolupà amb esplendor fins que, en produir-se les guerres entre els seus pobladors i els romans i, posteriorment, les campanyes contra Hanníbal i Pirros, li sobrevingué la decadència August l’associà a la regió de Brútium l’actual Calàbria, i juntes constituïren la tercera regió d’Itàlia Lucania et Brutii Des del 1932 al 1947 el nom de Lucània designà oficialment la regió italiana de Basilicata
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una…
Samni
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia, situada entre els Apenins centrals i meridionals, que fou habitada pels samnites.
Comprenia la Campània i part de les actuals regions de Pulla, Basilicata, les Marques i els Abruços Entre les poblacions principals hi havia Bovianum i Abellino actual Avellino
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una…
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
canal de Cavour

El canal de Cavour, a Formiglianan (Piemont)
Ferruccio Zanone (CC BY-SA 2.0)
Canal de regatge
Canal del Piemont, Itàlia, que comunica els rius Po i Tesino (82 km).
Construït en 1863-66, serveix per a la irrigació
Avern
Llac
Llac d’Itàlia, prop de Cumes, a la Campània; exhalava unes emanacions sulfuroses tan fortes, que és fama que els ocells que el sobrevolaven hi morien asfixiats.
Era consagrat a Plutó, i hom creia que era l’entrada de l’infern En la literatura, sovint n'és sinònim
Apenins
Serralada
Serralada de plegament alpí que travessa Itàlia de nord-oest a sud-est i en forma la columna vertebral, enllaça, al nord, amb els Alps Marítims i, al sud, amb la cadena de l’Atles, mitjançant l’arc sicilià (1 500 km de llargada i 150 km d’amplada màxima).
Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina