Resultats de la cerca

Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en…

Indústries tèxtils Antic feu dels bisbes de Milà i, després, dels abats de San Dionigio, de Milà, té el palau Prinetti, refet al s XVIII

Producció d’àcid clorhídric Facultat d’agricultura de la Universitat de Nàpols D’origen medieval, feu dels Caraffa s XV, esdevingué port militar dels Borbó Conserva un palau reial 1738

Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’un període d’…

Té producció de sofre Fundada probablement pels grecs Mactorium , al s XIII fou una baronia, que els reis catalans donaren en feu als Manfreds El 1507 Ferran el Catòlic convertí la baronia en comtat

Centre agrícola, té indústria tèxtil i alimentària Anomenada antigament Altessano Superiore , al s XVIII canvià el nom pel de Venari Reale , a causa del palau de caça que hi féu bastir Carles Manuel II

Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó

Fundada al s XIV per Manfred II Chiaramonte, comte de Módica, passà a ésser feu de Guillem Ramon de Montcada per concessió del seu sobirà Martí I de Sicília A partir del 1564 pertangué a la família dels Lanza Hi ha el castell de Manfred III

La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament

Dominada per la mola del castell construït per Frederic II de Suàbia, és un important centre de comerç agrícola Els reis de Catalunya-Aragó la donaren en feu als Ventimiglia, als Alagona i als Montcada el 1397 tornà al domini reial El 14 de maig de 1860 Garibaldi s’hi proclamà dictador de Sicília, en nom de Víctor Manuel II