Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Murano

Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…
Piombino
Ciutat
Ciutat de la província de Liorna, a la Toscana, Itàlia.
És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana
Aversa
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou
principat de Tàrent
Geografia històrica
Territori feudal italià centrat en la ciutat de Tàrent, que fou conquerida el 1063 als bizantins pels normands de Robert d’Hauteville, dit Guiscardo, duc de Pulla i Calàbria.
Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans el 1282, pel…
Trentino
Divisió administrativa
Regió del N d’Itàlia que coincideix amb la província de Trento i que, juntament amb el Tirol del Sud, forma la regió administrativa Trentino-Alto Adige.
Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…
Milanesat
Geografia històrica
Antic estat del nord d’Itàlia, format entorn de Milà, que en fou la capital.
Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat territorial…