Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Friül - Venècia Júlia
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia, que comprèn les províncies de Gorízia, Pordenone, Trieste i Udine.
La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la…
Pordenone
Divisió administrativa
Província del Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
La capital és Pordenone
Udine
Divisió administrativa
Província del Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
La capital és Udine
Trieste
Divisió administrativa
Província de Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
La capital és Trieste
Gorizia
Divisió administrativa
Província del Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
La capital és Gorizia
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
Pordenone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül - Venècia Júlia, Itàlia.
D’origen romà Portus Naonis , és el centre industrial més important del Friül tèxtils, paper, ceràmica, bicicletes, maquinària agrícola Cal fer esment del Duomo amb campanile romanicogòtic i del Palazzo Comunale
Udine
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
És situada a l’esquerra del riu Tagliamento, a la plana vèneta Té indústria tèxtil, mecànica i alimentària És seu episcopal Fou fundada al s XIII pel patriarca d’Aquileia, Bertoldo di Merania S'hi establiren des de bon començament mercaders toscans, que constituïren el nucli de la població primitiva Des de mitjan s XIV fins a la caiguda de la república veneciana restà sota el domini de Venècia Pel tractat de Viena del 1848 passà a Àustria, fins a l’entrada de les tropes italianes, el 1848 Conserva algunes portes i torres de la muralla medieval L’església de Santa Maria del Castello, del s XII…
Gorizia
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül — Venècia Júlia, Itàlia.
Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè