Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Colle di Val d’Elsa
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora del riu Elsa.
Nucli d’indústria tèxtil llana i d’arts gràfiques
Schio
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
Els seus draps de llana tenen fama des del s XIV
Crema
Ciutat
Ciutat de la província de Cremona, a la Llombardia, Itàlia, situada a la vora dreta del riu Serio.
És un nucli d’indústria tèxtil lli, seda, llana, metallúrgica i mecànica
Manerbio
Ciutat
Ciutat de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, a la vora del riu Mella.
És un centre agrícola, i hi ha manufactures de llana i elaboració de formatge
Valdagno
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
És un important centre tèxtil dels Prealps monts Lessini i un dels principals mercats italians de la llana
Altamura
Ciutat
Ciutat de la Pulla, Itàlia, a la província de Bari, al SE de Bari.
Centre comercial de cereals, ametlles, vi i llana conserva les muralles i una catedral del s XIII, refeta
Martina Franca
Ciutat
Ciutat de la província de Tàrent, a la Pulla, Itàlia.
És bisbat, i hi destaquen l’antic palau ducal, del s XVII, i la catedral, del XVIII Hom hi cria una raça especial d’ases Hi ha elaboració de formatge i producció de llana
Iesi
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia, situada a la vora del riu Esino.
El barri antic resta envoltat per muralles del s XIV És centre i mercat agrícola, amb fabricació de maquinària agrícola, sabó, teixits de seda, llana i fabricació de paper Conserva el Palazzo della Signoria s XV, seu de l’ajuntament, biblioteca i museu d’art
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província