Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gragnano
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
És situada a la península de Sorrento Pastes alimentàries
Ariano Irpino
Ciutat
Ciutat de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia, en els Apenins.
Té fàbriques de ciment, ceràmica i tèxtils i també destillació d’alcohols i pastes alimentàries
Èboli
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
És situada al SE de Salern, dominant la plana del Sele Té indústria alimentària oli, pastes, formatge Fou centre del principat d’Èboli
Maglie
Ciutat
Ciutat de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia.
Situada al SSE de Lecce, és un centre comercialitzador dels productes del camp vi, oli, cereals Hi ha fabricació de pastes alimentàries, i és un nus ferroviari
Sansepolcro
Ciutat
Ciutat de la província d’Arezzo, a la Toscana, Itàlia, situada a l’alta vall del Tíber.
Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal
Treviso
Treviso
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…