Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gravisca
Ciutat
Ciutat portuària etrusca, dependent de Tarquínia (Laci, Itàlia).
S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana
Vulci
Ciutat antiga
Antiga ciutat etrusca, situada 20 km al NW de Tarquínia (Viterbo), Itàlia.
Formava part de la federació etrusca fou vençuda pels romans 280 aC, i decaigué a l’època imperial Les excavacions, fetes entre el 1825 i el 1956, posaren al descobert, ultra el traçat dels carrers, una importantíssima collecció de vasos grecs, bronzes, peces d’orfebreria, escultures, etc Els frescs de la tomba François —escenes úniques sobre la història etrusca— són a la collecció Torlonia de Roma
Pesaro
El palau ducal de Pesaro (ss XV-XVI)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou…
Monza
La catedral de Monza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al s VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a la capella de Teodolinda, és…
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…