Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Oderzo
Ciutat
Ciutat de la província de Treviso, al Vèneto, Itàlia.
Són notables la seva catedral, del segle X restaurada al segle XIV i retocada posteriorment, i les seves cases porticades, dels segles XV i XVI, típiques de la contrada
Avezzano
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada a l’angle NE de la conca abans ocupada pel llac Fucino, fou destruïda l’any 1915 per un terratrèmol, del qual fou l’epicentre, i reconstruïda posteriorment Centre agrícola, té producció de fusta i indústria alimentària
Matera
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Basilicata, Itàlia.
Centre agrícola i comercial, té també indústries tèxtils, ceràmiques i alimentàries És seu d’un bisbat Possessió bizantina, fou ocupada pels normands 1064, i posteriorment fou propietari dels Orsini Obtingué la capitalitat de la Basilicata del 1663 al 1806, que passà a Potenza Conserva la catedral, romànica, del s XIII
Catanzaro
Ciutat
Capital de la província homònima i de Calàbria, Itàlia.
Indústries alimentàries, químiques i tèxtils seda Balnearis Nus ferroviari i aeroport Fundada al segle IX pels bizantins, fou envaïda posteriorment pels sarraïns, els normands i els angevins Sota la dominació borbònica decaigué i no ressorgí fins al segle XVIII Tingué un paper molt important durant les guerres napoleòniques i el Risorgimento
Chieti
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior
Tortona
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia.
Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda al s XVI, amb l’interior barroc
Squillace
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a la Calàbria, Itàlia.
És situada al golf homònim, a la mar Jònica entre el cap Rizzuto i la Punta Stilo Antiga colònia grega, fou seu episcopal des del s V Prop seu sorgí el monestir de Vivarium, fundat per Cassiodor Els normands la convertiren en comtat i hi bastiren un castell El 1296 fou presa per Roger de Lloria Posteriorment constituí el títol de principat de Squillace
Lucània
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia que comprenia els territoris situats entre els baix Sele, al N, el Bradano, a l’E, i el Sinni, al S.
Colonitzada pels grecs, es desenvolupà amb esplendor fins que, en produir-se les guerres entre els seus pobladors i els romans i, posteriorment, les campanyes contra Hanníbal i Pirros, li sobrevingué la decadència August l’associà a la regió de Brútium l’actual Calàbria, i juntes constituïren la tercera regió d’Itàlia Lucania et Brutii Des del 1932 al 1947 el nom de Lucània designà oficialment la regió italiana de Basilicata
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…
Montepulciano
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Vins famosos Bisbat Fundada pels etruscs, fou disputada posteriorment pels bisbes de Siena i d’Arezzo i esdevingué ciutat autònoma al s XII, aliada o en lluita amb Siena o amb Florència, segons els períodes Entre els monuments, cal destacar l’ajuntament s XV, el palau Tarugi, de Vignola, i la catedral, d’Ippolito Scalza s XVI Ada Sangallo, el Vell, hi construí l’església de San Biagio i el palau Contucci o del Monte