Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Frattamaggiore
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al sud de la plana de Campània.
Produeix cànem i té indústria tèxtil cotó i foneries
Massafra
Ciutat
Ciutat de la província de Tàrent, a la Pulla, Itàlia, situada en terreny càrstic.
Centre agrícola verdures, vinya, olives, tabac, produeix vi i oli Hi ha un castell medieval en el nucli urbà antic
Val Demone
Divisió administrativa
Regió de Sicília, Itàlia, que s’estén paral·lela a la costa de la mar Tirrena, al N de l’illa.
Produeix oli i cítrics Anomenada originàriament Vallis Nemorum , per la riquesa forestal, fou una circumscripció administrativa des de l’edat mitjana fins al 1812
Mazara del Vallo
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Produeix gas natural i vi Fundada pels fenicis, fou port i fortalesa de la colònia grega de Selinunt És seu d’un bisbat, i hi ha una església del s XII
Arzano
Ciutat
Municipi de l’àrea suburbana del Gran Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situat a la zona on els Campi Flegrei, davallant lentament, es confonen amb la plana, constitueix una àrea agrícola que subministra fruites i verdures al mercat napolità També produeix cànem i lli
Grado
Ciutat
Ciutat del Friül — Venècia Júlia, Itàlia, a la província de Gorizia.
Situat en una petita illa del golf de Trieste, fou, fins al s XII, el port d’Aquileia La catedral, el baptisteri i la basílica de Santa Maria delle Grazie són del s VI És un centre turístic Produeix conserves pesqueres
Acri
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada al NE de la ciutat de Cosenza, als marges de la Sila Greca, prop del Mucone, afluent del Crati, en una àrea de desenvolupament hidroelèctric Produeix i exporta vi, oli i bestiar Conserva el palau dels prínceps de Bisignano, del s XVII
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
Palestrina
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada sobre els monts Prenestins, produeix vins Anomenada Praeneste pels romans, constitueix l’únic pas cap a Roma per la vall del riu Sacco, recorreguda per l’antiga Via Latina Ciutat florent ja al s VIII aC, fou sotmesa a Roma després de la guerra llatina 338 aC Seu episcopal des del s IV, pertangué durant l’edat mitjana a la família Colonna, i fou objecte de disputes entre ells i els papes Erigida en principat 1449, fou adquirida pels Barberini Conserva restes de l’antiga esplendor romana i és cèlebre pel palau Colonna-Barberini s VII i pel compositor Giovanni Pierluigi da…
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a…