Resultats de la cerca

Ha proporcionat importants troballes prehistòriques del Paleolític mitjà i superior, amb enterraments d’homes de Cromanyó i estatuetes femenines d’esteatita

Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una…

Lampedusa i Linosa són les illes principals Hi destaca el turisme

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…