Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Dārfūr
Altiplà
Altiplà de l’oest del Sudan.
El cim més important és la muntanya de Marra 3 088 m, d’origen volcànic El clima és subtropical i hi predomina la sabana arbustiva
Cusco

Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant
Ciutat
Capital del departament de Cusco, Perú, situada en un altiplà dels Andes orientals, a 3 410 m d’altitud.
L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta Hanan Qusqu i ciutat baixa Huri Qusqu el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial Els barris moderns són a la part baixa És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa Té aeroport Centre d’ensenyament superior…
Perú

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, limitat al N per l’Equador i Colòmbia, a l’E pel Brasil i Bolívia, al S per Xile i a l’W pel Pacífic; la capital és Lima.
La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Gran Pajonal
Altiplà
Altiplà interfluvial dels departaments d’Ucayali, Paco i Junín (Perú) Limita al N amb els rius Pichis i Pachitea, a l’E amb l’Ucayali, al S amb el Perené i el Tambo, i a l’W amb els Andes. És un territori accidentat, amb altures de 1 000 a 2 000 m..
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions…
Sudan

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…