Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Aruba
Vista d’Aruba
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al grup de les illes de Sotavent, situada davant la costa de Veneçuela. La capital és Oranjestad.
El principal recurs econòmic el constitueix la refinació de petroli importat de Veneçuela, seguit del turisme Descoberta pels espanyols vers la fi del segle XV, fou colonitzada pels neerlandesos el 1634 Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 1986, any en què esdevingué país amb estatut a part Tot i que hom preveia concedir la independència i, prèviament, celebrar un referèndum que l’havia de legitimar pel 1996, el 1994 els governs holandès i d’Aruba acordaren posposar indefinidament aquests processos
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
Bonaire
Vista de Bonaire
Donal Boyle (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Petites Antilles (Sotavent), davant la costa de Veneçuela.
És formada per materials cretacis, recoberts en part per dipòsits corallins, i el clima hi és tropical semiàrid El principal recurs econòmic és l’agricultura, que aprofita l’aigua de la pluja, i l’explotació de fosfats i sal, per a l’exportació La capital és Kralendijk Fou descoberta el 1499 per Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci, i el 1634 passà a poder dels holandesos Terminal petroliera
Cordillera Oriental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud que forma la branca oriental dels Andes i que s’estén des de Veneçuela fins a Bolívia.
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…
Amazones
L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…