Resultats de la cerca
Es mostren 1004 resultats
Seychelles
Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
San Martín
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Moyobamba 24 300 h est 1993
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Pucará
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Perú, al NW del llac Titicaca.
Datat entre el 200 aC i el 600 dC, hom hi distingeix un temple en forma de ferradura i un santuari de pedra Les escultures de pedra i la ceràmica, abundants, recorden les de la cultura de Tiahuanaco
Piura
Ciutat
Capital del departament de Piura, Perú.
És situada a 50 m d’altitud a la plana costanera i a les ribes del riu del mateix nom Ciutat amb un comerç molt actiu, amb gran expansió demogràfica 42 555 h 1961, és destacable la producció de cotó i les explotacions petrolíferes Indústries de sabó, oli i cuir
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
Perú
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, limitat al N per l’Equador i Colòmbia, a l’E pel Brasil i Bolívia, al S per Xile i a l’W pel Pacífic; la capital és Lima.
La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…