Resultats de la cerca
Es mostren 8887 resultats
Nudo de Ampato
Volcà
Volcà dels Andes centrals, al Perú, a la serralada occidental (6 300 m).
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Amazones
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC3375_FOTOTECA14475.jpg)
L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
Amazones
Divisió administrativa
Departament del Perú, a la regió administrativa d’Oriente.
La capital és Chachapoyas 19 743 h 1972
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions…
Almudèfer
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088848.jpg)
Vinya a prop del riu de l’Algars; al fons, sobre un turó, les ruïnes del castell d’Almudèfer
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi de Caseres (Terra Alta), situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.
De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell
illes de l’Almirallat
Arxipèlag
Grup d’illes al NE de Nova Guinea, que forma part de l’arxipèlag de Bismarck.
Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià
riu d’Algars
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC2528_FOTOTECA25444.jpg)
El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…
Algars
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088927.jpg)
Castell d’Algars Arc ogival i carreus rectangulars ben escairats
© Fototeca.cat
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Batea (Terra Alta), a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella.
Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan A l’edat mitjana era un castell Tenia terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea
Ålesund
Vista de la ciutat d’Ålesund
© B. Llebaria
Localitat
Localitat de Noruega, al fylke
de Møre og Romsdal, entre els fiords de Nordfjord i de Trondheim (35 614 h [1989]).
Port pesquer i centre comercial Indústries conserveres Aeròdrom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina