Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el…
Perú
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, limitat al N per l’Equador i Colòmbia, a l’E pel Brasil i Bolívia, al S per Xile i a l’W pel Pacífic; la capital és Lima.
La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…
Urubamba
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, al S del Perú (725 km).
Neix a la serralada de Vilcanota, a la part meridional dels Andes peruans, continua tot al llarg de la serralada de Vilcabamba i s’uneix amb l’Apurímac o Tambo, amb el qual forma l’Ucayali És navegable en el curs inferior
fenomen d’El Niño
Corrent marí
Anomalia dels corrents oceànics que té lloc regularment a l’oceà Pacífic davant de les costes del Perú i l’Equador quan el corrent càlid sud-equatorial es fa molt més extens del normal i interromp l’aflorament de les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients, del corrent de Humboldt.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Les aigües càlides del corrent sud-equatorial fan augmentar la temperatura de les aigües superficials de l’oceà, cosa que afavoreix l’evaporació l’aigua evaporada caurà després en forma de pluges intenses, tant sobre la mar com sobre les terres costaneres Aquestes pluges, si bé fan créixer l’herba en paratges típicament àrids, poden produir greus inundacions D’altra banda, la interrupció de l’aflorament de Humboldt fa que disminueixi considerablement l’aportació de nutrients, i, per tant, la pesca minva…
Cordillera Oriental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud que forma la branca oriental dels Andes i que s’estén des de Veneçuela fins a Bolívia.
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1 600 000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1 480 m, essent-ne la màxima de 4 023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipí El…
Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…
Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
Amazones
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…