Resultats de la cerca
Es mostren 1593 resultats
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Sierra Nevada de Mérida
Serra
Serra de l’Amèrica meridional, al NW de Veneçuela, que és una prolongació vers l’W de la serralada oriental andina de Colòmbia.
De plegament alpí, ateny la màxima altitud al pic Bolívar 5 007 m
San Martín
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Moyobamba 24 300 h est 1993
San Cristóbal
Ciutat
Capital de l’estat de Táchira, Veneçuela.
És situada a la riba del riu Torbes, a 826 m d’altitud Gràcies a les millores de les comunicacions s’ha transformat en un centre agrícola i comercial i la seva població ha experimentat un fort augment el 1950 tenia solament 54 000 ha Hi ha destilleries i indústries alimentàries i de tabac És un centre turístic i un nus de carreteres
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
Los Roques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, a Veneçuela.
Constitueixen una dependència federal de Veneçuela, al nord de Caracas En nombre de 365, són illes petites i baixes la principal és el Gran Roque, 1,7 km 2 i en gran majoria deshabitades Dipòsits de guano i de sal