Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Amazones
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
Madre de Dios
Riu
Riu del Perú i de Bolívia que neix a la Cordillera Oriental dels Andes i forma part de la conca de l’Amazones (1.450 km).
Constitueix la principal via de comunicació fluvial del departament de Madre de Dios Perú Desguassa al riu Beni , a Bolívia, prop de la frontera amb el Brasil
Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…
Perú
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, limitat al N per l’Equador i Colòmbia, a l’E pel Brasil i Bolívia, al S per Xile i a l’W pel Pacífic; la capital és Lima.
La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…
Antigua i Barbuda
© Tourism of Antigua and Barbuda
Estat
Estat de les Petites Antilles que comprèn les illes Antigua (280 km2), Barbuda (161 km2) i Redonda (1 km2); la capital és Saint John's, situada a l’illa d’Antigua.
La geografia Respecte a l’agricultura, els principals conreus són la canya de sucre, la fruita i les hortalisses La ramaderia bovina ha assolit importància, com també la pesca, especialment de marisc La indústria deriva bàsicament de la transformació de la canya, però també tenen un cert pes el tèxtil, la fabricació de mobles i l’assemblatge de components electrònics El transport es fa per bones carreteres, pel port de Saint John’s, i per l’aeroport de Coolidge, situat 7 km al NE de Saint John’s El comerç exterior, molt deficitari, intercanvia manufactures i béns de primera necessitat Les…
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
Xile
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
Luxemburg
Estat
Estat de l’Europa occidental, situat entre Bèlgica a l’W i al N, Alemanya a l’E i França al S; la capital és Luxemburg.
La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…