Resultats de la cerca
Es mostren 8483 resultats
Gualda
Partida
Partida disseminada del sector de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al N de la ciutat.
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta
Granyena
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.
És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge
la Granja d’Escarp
La Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…
Glittertind
Cim
Pic de Noruega, situat a la part meridional del país, al fylke d’Oppland (2 470 m).
És la principal altitud de la serralada del Jotunheimen i de Noruega
Glåma
Riu
Riu del SE de Noruega (567 km de longitud i 42 000 km2 de conca).
Flueix en direcció N-S entre suaus ondulacions i desemboca en el Skagerrak, a l’E del fiord d’Oslo, a tocar de Suècia És el riu més llarg d’Escandinàvia
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
el Lleó
Masia
Partida
Partida i masia (mas del Lleó) del municipi d’Almacelles (Segrià), al SE del poble.
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…