Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
altiplà d’Ustiurt
Altiplà
Altiplà que s’estén entre el Kazakhstan, a l’E de la mar Càspia, i l’Uzbekistan, a l’W de la mar d’Aral.
Toixa
Toixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s’estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa de N a S, i a la vall baixa del riu de Toixa
o de riu de Xelva
(E).
El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’…
Titaigües
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, accidentat pels contraforts meridionals de la serra d’El Sabinar (El Hontanar, 1.238 m alt.), que forma part del conjunt de la serra de Javalambre, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat a l’W en direcció NW-SE, i una sèrie de barrancs afluents.
Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila 502 h agl 2014…
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tešik-Taš
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric als monts Bajsun-Tan, a l’Uzbekistan, on en 1838-39 foren trobades restes d’esquelet humà (home de Tešik-Taš), corresponent a una cultura lítica de tipus mosterià.
Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina
Taixkent
Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Syrdarja
Divisió administrativa
Oblast’ de l’Uzbekistan.
La capital és Gulistan 56 900 h 1991