Resultats de la cerca
Es mostren 1028 resultats
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja…
Sant Miquel de Llíria
Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
les Rodanes
Elevacions muntanyoses del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), a la dreta del Túria i al S de la vila, formades per la Rodana del Pic (324 m) i la Rodana Gran (345 m).
Pedralbilla
Partida
Partida del municipi d’Olocau (Camp de Túria), al NE del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova (Camp de Túria), i desemboca al barranc de Carraixet per l’esquerra.
la Pea
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), al NW de la vila, a la dreta del Túria.
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
Puno
La catedral de Puno, capital del departament homònim del Perú
© X. Pintanel