Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
Puno
La catedral de Puno, capital del departament homònim del Perú
© X. Pintanel
Pucará
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Perú, al NW del llac Titicaca.
Datat entre el 200 aC i el 600 dC, hom hi distingeix un temple en forma de ferradura i un santuari de pedra Les escultures de pedra i la ceràmica, abundants, recorden les de la cultura de Tiahuanaco
San Martín
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Moyobamba 24 300 h est 1993
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…