Resultats de la cerca
Es mostren 1647 resultats
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Tentellatge
Poble
Poble disseminat del municipi de Navès (Solsonès), a l’E del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona
Tarascó
Antic poble
Antic poble del municipi de Navès (Solsonès), als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragànies Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII
mas de les Tàpies
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra del barranc de la Vila.
Sussiats
Masia
Masia del municipi d’Olius (Solsonès), al NE del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats
.
El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats
Sueca
Vista aèria de Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…
Sudan
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…