Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
barranc Surrac
Barranc
Nom amb el qual també és coneguda la rambla d’Aiguadoliva, al Baix Maestrat, que desemboca a la mar, al límit dels termes de Vinaròs i de Benicarló, a la platja de Surrac o del Fondalet.
Sudan
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…
Septentrional
Divisió administrativa
Regió del Sudan.
La capital és Al-Dāmir 7 000 h est 1977
riu de la Sénia
Gola del riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del…
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21