Resultats de la cerca

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…

Al damunt d’un turó fou construïda el 1955, en substitució de l’antiga capella del s XV de Notre-Dame-du-Haut, una capella de petites dimensions projectada per Le Corbusier És obra de ciment amb superfícies còncaves i sostre en forma de vela corba, amb sortint que cobreix un altar exterior destinat a les celebracions a l’aire lliure els dies de pelegrinatge

Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach

Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure

No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…

Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida a l’W i al S, Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell a l’E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW S’estén del sector NE del pla segrianenc, a l’esquerra del Segre límit NW del terme, al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu tossal de la Nora i tossal d’Alcoletge, i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant El poble i cap de municipi d’Alcoletge el topònim és islàmic, derivat d’ al-Kolai’a “el castellet” és l’únic nucli de població agrupada del terme Entre les partides cal…

Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…