Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Aix-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de Savoia, França.
La seva situació, en una vall alpina vora el llac Le Bourget, i el seu clima temperat l’han convertida en un centre turístic i balneari fonts sulfuroses, conegut des de l’època romana Notable centre d’esports d’hivern, és servit per una important indústria hotelera i de turisme
Arlberg
Collada
Coll dels Alps austríacs als confins entre el Vorarlberg i el Tirol (1 793 m).
Separa la conca del Rin i la de l’Inn El travessen dos túnels un túnel ferroviari de 10 250 m de longitud obert el 1884 i un túnel de carretera de 13 973 m, obert el 1978 La regió de l’Arlberg és el lloc d’origen de l’escola alpina d’esquí Arlberg Ski Club
Chamonix-Mont-Blanc

Vista de la vall de Chamonix (2013)
Charles-Henry Thomsom
Localitat
Localitat de Savoia, França, al departament de l’Alta Savoia.
Situada al peu nord-occidental del Mont Blanc, a 1035 m d’altitud Amb la conquesta del Mont Blanc el 1786 i la creació, el 1821, de la Companyia de Guies de Chamonix esdevingué un gran centre turístic estació alpina i d’esports d’hivern, escola nacional d’esquí i alpinisme, escola militar d’alta muntanya El 1924 hom hi organitzà els primers Jocs Olímpics d’hivern
Tre Signori
Cim
Pic dels Alps Rètics orientals, a la regió alpina de la conca de l’Adige (3 359 m).
Hi neix el Noce, afluent de l’Adige
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…
Alta Àustria
Alta Àustria El Danubi al seu pas per Hallstatt
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
La capital és Linz Regió predominantment muntanyosa que s’estén des dels contraforts septentrionals dels Niedere Tauern fins a la vall del Danubi amb els seus afluents Traun, Enns i Inn al centre, i les muntanyes de Mühlviertel al N Entre l’Inn i el Traun Innviertel hi ha nombroses centrals hidroelèctriques L’agricultura, desenvolupada especialment a les àrees immediates als Alps cereals, farratge, horta, bleda-rave, tabac, lli, representa, juntament amb la ramaderia boví i la silvicultura una aportació molt secundària a l’economia del land prop del 5% del PNB La localització geogràfica al S…
serralada d’Eslovènia

Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal…
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat…