Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Pelagònia
Geografia històrica
Antiga regió de la Macedònia septentrional, que correspon actualment a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.
La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
la Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…
Prilep
Ciutat
Ciutat de Macedònia, al NE de la Pelagònia.
És un important centre de producció i d’elaboració de tabac Antiga capital de Sèrbia, la ciutat vella, amb les seves mesquites i els seus carrerons, té un caire oriental
Prespa
Llac
Llac de la península Balcànica, que al N confina amb la República de Macedònia, al SE amb la Macedònia grega i al SW amb Albània.
És situat a 853 m d’altitud
Sankt Veit
Ciutat
Ciutat del land de Caríntia, Àustria, prop del riu Glan.
Capital de la Caríntia fins el 1518, conserva el castell ducal dels s XV-XVI A prop es troben els castells de Frauenstein i Hunnenbrunn És lloc d’estiueig Té fàbriques tèxtils i serradores
Sankt Pölten
Ciutat
Capital del land de la Baixa Àustria, Àustria, a l’W de Viena.
És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions
Sankt Johann im Pongau
Ciutat
Ciutat del land de Salzburg, Àustria, en el curs mitjà del Salzach.
És un conegut lloc d’estiueig i d’esports d’hivern als Alps, amb l’espectacular engorjat i les cascades de Liechtensteinklamm, és tradicional ciutat de mercat, amb indústria cervesera i d’articles de cuir