Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Asahikawa
Ciutat
Ciutat del ken de Hokkaidō, a l’illa del mateix nom, Japó.
Situada a la vora del riu Isnikar, el seu clima és fred 5,2°C de temperatura mitjana anual És un centre agrícola cereals, lleguminoses i patates i industrial fabricació de paper, foneria d’alumini, tallers de ferrocarril, maquinària i eines Aeroport
Fukuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó, situada a la costa de la mar del Japó.
És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934
Sapporo
Ciutat
Capital de l’illa i del ken de Hokkaidō, al Japó.
Situada a la plana d’Ishikari, al peu de la serralada volcànica de Hokkaidō, és un centre turístic i d’esports d’hivern Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’hivern del 1972 Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Iwakuni
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al ken de Yamaguchi, situada al delta del Nishiki-gawa, a la badia d’Hiroshima.
Antiga ciutat feudal, ha crescut com a gran nucli industrial i centre d’una regió de producció petroquímica, estesa vers el N fins Ōtake, a la prefectura de Hiroshima Antiga base militar i naval, actualment és ocupada per una base nord-americana i per l’aeroport internacional d’Iwakuni
Itami
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al NW d’Osaka, de la qual constitueix un suburbi residencial, des de l’obertura de la línia ferroviària i la construcció d’habitatges socials, posseeix un districte urbà de caràcter industrial, en expansió els darrers anys Dins el terme s’inclou l’aeroport internacional d’Osaka
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
Graz
Ciutat
Capital del land d’Estíria, Àustria, a 180 km de Viena, al SW.
És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el 1811 Hi ha…
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…