Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Maiquetía
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al districte federal de Caracas, que forma part de l’aglomeració de Caracas, a la vora del port de La Guaira.
Té l’aeroport internacional de la Veneçuela central Caracas, i és un important centre comercial
Puerto Fijo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Falcón, Veneçuela.
Port de pesca a la costa est del golf de Veneçuela Centre d’una conurbació formada per dues refineries de petroli i l’aeroport veí de Las Piedras
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Barquisimeto
Ciutat
Capital de l’estat de Lara, Veneçuela, vora el riu Turbio.
És centre d’una regió agrícola sisal, tabac, cafè, cacau, cotó, canya de sucre, cereals, nucli industrial ciment, tèxtils, ceràmica, cigarrets, alimentació, mecànica i centre comercial Hi ha mines de coure i és un nus de comunicacions hi passa la carretera Panamericana, i té aeroport La ciutat fou fundada el 1552 per Juan de Villegas amb el nom de Nueva Segovia de Barquisimeto El terratrèmol del 1812 destruí totes les construccions de tipus colonial
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Graz
Ciutat
Capital del land d’Estíria, Àustria, a 180 km de Viena, al SW.
És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el…
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…