Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…
les Pebrades
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
Sankt Veit
Ciutat
Ciutat del land de Caríntia, Àustria, prop del riu Glan.
Capital de la Caríntia fins el 1518, conserva el castell ducal dels s XV-XVI A prop es troben els castells de Frauenstein i Hunnenbrunn És lloc d’estiueig Té fàbriques tèxtils i serradores
Sankt Pölten
Ciutat
Capital del land de la Baixa Àustria, Àustria, a l’W de Viena.
És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions
Sankt Johann im Pongau
Ciutat
Ciutat del land de Salzburg, Àustria, en el curs mitjà del Salzach.
És un conegut lloc d’estiueig i d’esports d’hivern als Alps, amb l’espectacular engorjat i les cascades de Liechtensteinklamm, és tradicional ciutat de mercat, amb indústria cervesera i d’articles de cuir
Salzkammergut
Regió
Regió d’Àustria, entre l’Estíria i l’Alta Àustria, que correspon a l’alta conca del Traun, afluent del Danubi.
Regió muntanyosa Dachstein i Totesgebirge i amb nombrosos llacs Hallstätter, Grundl, Mond, Traun, deu el nom als jaciments de sal més de la meitat de la producció del país, gràcies als quals es desenvolupà la cèlebre cultura de Hallstatt, i que avui ha originat una destacada indústria química Hi abunden les aigües minerals Bad Ischl i hi és molt important el turisme El centre més important és Gmunden