Resultats de la cerca
Es mostren 8042 resultats
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
Tirol Oriental
Regió
Part sud-oriental del land austríac del Tirol, del qual és separada pel Tirol del sud o regió italiana del Trentino-Alto Adige.
La capital és Lienz
Tirol
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre Alemanya al N, el Vorarlberg a l’W, l’estat italià al S i Salzburg a l’E.
La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
Tenasserim
Divisió administrativa
Regió meridional de Myanmar, entre la mar d’Andaman (W) i Tailàndia (E), que constitueix una província de Myanmar.
La capital és Taroy 10 156 h 1973 Els relleus que la recorren en sentit longitudinal acaben en penya-segats sobre la mar i formen costes rocalloses, abruptes i inhòspites El clima, humit, afectat pel monsó del SW, afavoreix les plantacions d’hevees a les petites planes a la de Moulmein, la més gran, hom conrea arròs Té estany i tungstè Altres activitats són l’explotació forestal i la pesca
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries