Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Àustria
Regió
País de l’Europa central situat a la vall mitjana del Danubi, que comprèn els actuals länder de l’Alta Àustria i de la Baixa Àustria i la ciutat de Viena.
L’antiga Marca Oriental o marcgraviat d’Àustria fou elevada a ducat el 1150, arxiducat el 1453 i a imperi el 1804 Ha donat nom a l’estat dinàstic dels Habsburg Àustria i, posteriorment, a la República d'Àustria
Alta Àustria
Alta Àustria El Danubi al seu pas per Hallstatt
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
La capital és Linz Regió predominantment muntanyosa que s’estén des dels contraforts septentrionals dels Niedere Tauern fins a la vall del Danubi amb els seus afluents Traun, Enns i Inn al centre, i les muntanyes de Mühlviertel al N Entre l’Inn i el Traun Innviertel hi ha nombroses centrals hidroelèctriques L’agricultura, desenvolupada especialment a les àrees immediates als Alps cereals, farratge, horta, bleda-rave, tabac, lli, representa, juntament amb la ramaderia boví i la silvicultura una aportació molt secundària a l’economia del land prop del 5% del PNB La localització geogràfica al S…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…
Achensee
Llac
Llac del Tirol, Àustria, als Alps calcaris del nord del Tirol (6,89 km 2
, 928 m alt.).
Ocupa una vall suspesa a 350 m per damunt de la vall de l’Inn, de la qual l’aïlla un vallum morènic el seu emissari, l’Achen, flueix cap al N vers l’Isar A les seves ribes hi ha els centres turístics de Maurach i de Pertisau Aprofitament hidroelèctric
Gail
Riu
Riu de la Caríntia, Àustria, afluent del Drava (125 km).
Neix als Alps Càrnics, al S de Pustertal Tirol
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…
Enns
Riu
Riu d’Àustria, afluent, per la dreta, del Danubi (254 km de llargada i 6 080 km2 de conca).
De règim nivopluvial, neix a la serralada de Niedere Tauern Segueix la direcció SW-NE des del seu naixement fins a Hieflau, on pren la S-N Desguassa al Danubi més enllà de la ciutat d’Enns
Eisenwurzen
Regió
Regió muntanyosa d’Àustria, al sud del Danubi.
S'estén de SW a NE pels contraforts septentrionals dels Alps, amb altituds superiors als 1 000 m Hoher, Nock, Krestenberg, Schneekogel És drenada per l’Enns, Ois i Ybbs, afluents del Danubi
Eisenstadt
Ciutat
Capital del land de Burgenland, Àustria.
És situada al vessant meridional de la serralada de Leitha i a l’oest del llac de Neusiedler Nucli d’indústria tèxtil i alimentària