Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Patan

Nepal. Temple d’Hiranya Varna Mahabihar, a Patan
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat del Nepal central, 8 km al S de Kaṭmandu i a la vora del riu Bāghmati.
A causa de la seva altura 1 200 m té un clima continental i viu de l’agricultura i la ramaderia Fundada al s VII, fou capital del regne de Patan 1639 Entre els monuments, posseeix cinc stupa d’Aśoka s III aC, i el temple de Machendranat 1408
Rehovot
Ciutat
Ciutat d’Israel.
Fundada pels primers sionistes 1890 a la plana de la costa, 20 km al SE de Tel Aviv, és un important centre agrícola i industrial Produeix i exporta taronges i aranges Indústries farmacèutiques i plàstiques
Ramla
Capital del maḥoz Central, Israel, 18 km al SE de Tel Aviv.
Fundada pels àrabs 716, fou ocupada per Balduí IV de Jerusalem, que hi vencé Saladí 1178 fou quarter general de Ricard Cor de Lleó 1191 i capital dels mamelucs 1276 Conquerida per les forces israelianes 1948 i repoblada per jueus, hi ha romàs una minoria àrab
Ramat Gān
Ciutat
Ciutat d’Israel situada 3 km a l’E de Tel Aviv.
Fundada el 1921, es desenvolupà ràpidament gràcies a la fertilitat del seu sòl i a l’abundor d’aigua Indústries diverses conserves, productes farmacèutics, indústries tèxtils És un centre turístic
Rišon LeẔiyyon
Ciutat
Ciutat d’Israel, 12 km al SE de Tel-Aviv-Jafa, a la plana de Judea.
Primer establiment jueu a Palestina 1882 Fundat per immigrants russos, és conegut pel seu vi i per les indústries químiques i farmacèutiques
Galilea
Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).
Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran part dels…
Elat
Ciutat
Ciutat d’Israel, al nord del golf d’‘Aqaba, a l’extrem meridional del país.
El seu port constitueix l’única sortida d’Israel cap a la mar Roja És un important centre comercial i miner jaciments de coure des d’on surt l’oleoducte de petroli cap a Haifa, i un centre turístic estació balneària
Cho Oyu
El Cho Oyu, cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i la Xina (8 189 m).
Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954
Dhaulāgiri
Àsia La vall de Kali Gandaki amb el Dhaulāgiri (8.172 m) al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Himàlaia, al Nepal.
El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’assolí el cim l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina