Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Alps Australians
Serralada
Nom donat a la part meridional de la Great Dividing Range.
àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern
Alps de Transsilvània
Serralada
Serralada accidentada al S de Romania.
És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània
Delfinat
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…
La Turbia
Municipi de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
És situat a la costa Blava, sobre Mònaco, a una altitud de 507 m Deu la seva fama a l’anomenat trofeu d’August, o trofeu dels Alps, monument construït vers l’any 6 aC en honor de l’emperador, enderrocat i reconstruït diverses vegades
Droma
Riu
Riu d’Occitània (110 km).
Afluent, per l’esquerra, del Roine, neix als Alps del Delfinat
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…
Reşita
Ciutat
Capital del judeţ de Caraş-Severin, al Banat, Romania.
Situada en els contraforts dels Alps de Transsilvània, és un dels principals centres industrials de Romania centre metallúrgic té fàbriques de turbines, generadors i locomotores
Gippsland
Regió
Regió de l’estat de Victòria, al SE d’Austràlia.
És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits
Oltènia
Geografia històrica
Regió històrica de Romania, anomenada Petita Valàquia, és a dir, la part de la Valàquia a l’W de l’Olt.
Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova
Olt
Riu
Riu de Romania, afluent del Danubi (680 km).
Neix als Carpats Orientals i, després de seguir una direcció general cap a l’W, torça cap al S, travessa els Alps de Transsilvània i penetra a la Valàquia, on marca la divisió entre la Gran Valàquia i la Petita Valàquia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina