Resultats de la cerca

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són…

Les capes d’aigua subterrànies, no útils per al regadiu a causa de la forta salinitat, són aprofitables per a la ramaderia bestiar oví

És situat 12 m sota el nivell del mar, a la secció sud de la depressió central australiana Constitueix el fons d’una gran conca sedimentària coberta per la mar durant el Terciari i el Cretaci i reblerta per alluvions de fins a 4 000 m de gruix L’Eyre forma la conca endorreica més gran del país, de la qual formen part nombrosos rius, com el Diamantina i el Coper Creek situat, però, a la regió australiana de més aridesa rep menys de 200 mm de pluja anual, els cursos d’aigua hi són intermitents i escassos

Situat al N de la conca d’Alès, és important per les mines de carbó

Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark

Situada vora la conca d’Arcaishon , un dels principals centres d’ostreïcultura del país, és un centre balneari afavorit per la seva rodalia ocupada per boscs de pins

És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m

La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid Els principals recursos…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…

La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth, Albany, Bunbury…