Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
golf de Saint Vincent
Badia
Badia del S d’Austràlia, a l’E de la península de Yorke i davant l’illa Kangaroo, que hi traça l’estret d’Investigator, a l’W, i el Backstairs Passage, a l’E.
Té una amplada de 74 km
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
Torrens
Llac
Llac del S d’Austràlia, al peu dels monts Flinders, a 50 km del golf de Spencer, al N.
Segons l’estació, és un llac salat o merament una vasta crosta de sal Té una longitud de 209 km, i 48 d’amplada màxima
Botany Bay
Badia
Badia de la costa sud-oriental d’Austràlia, a Nova Gal·les del Sud, situada entre les penínsules de La Pérouse, al nord, i Kurnell, al sud (9,6 km d’amplada).
Actualment forma part de l’àrea suburbana de Sydney, i a la costa han estat installades diverses indústries, una refineria de petroli i l’aeroport Fou descoberta el 1770 per James Cook
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…