Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
conca de Tremp
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra…
conca de Meià
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…
Gran Conca Artesiana
Aqüífer artesià
Conca sedimentària de l’interior d’Austràlia, que cobreix una superfície d’1 500 000 km2, del golf de Carpentària a la conca de l’Eyre i el Murray.
Les capes d’aigua subterrànies, no útils per al regadiu a causa de la forta salinitat, són aprofitables per a la ramaderia bestiar oví
serra de la Conca
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
grau de Moles
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la baronia de Rialb (Noguera).
Ha donat nom a la serra de grau de Moles 1 263 m, entre el coll de Comiols, al SW, i la serra de Sant Quiri, al NE, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca
Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant…
el Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
Eyre
Llac
Llac salat d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional.
És situat 12 m sota el nivell del mar, a la secció sud de la depressió central australiana Constitueix el fons d’una gran conca sedimentària coberta per la mar durant el Terciari i el Cretaci i reblerta per alluvions de fins a 4 000 m de gruix L’Eyre forma la conca endorreica més gran del país, de la qual formen part nombrosos rius, com el Diamantina i el Coper Creek situat, però, a la regió australiana de més aridesa rep menys de 200 mm de pluja anual, els cursos d’aigua hi són intermitents i escassos
Gascoyne
Riu
Riu d’Austràlia (820 km).
Neix al Massís Occidental Australià, flueix en direcció EW, travessa la conca de Carnarvon i desemboca a l’oceà Índic per la badia de Shark
el Montsec d’Ares
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina