Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
Sant Bartomeu de Matamala
Ermita
Ermita del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants de la serra de Sant Patllari.
Rodeja
Masia
Masia del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà.
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…
Parramatta
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, a la riba del riu del mateix nom.
Ciutat crescuda per l’absorció l’any 1948 de Granville, Dundas i Ermington-Rydalmere, la seva activitat industrial se centra en el muntatge de vehicles a motor, les farines, el tèxtil, les arts gràfiques, els productes de goma i l’asbest És mercat d’una regió rica en granges agropecuàries constitueix el segon establiment blanc més antic d’Austràlia, després de Sydney, amb edificis històrics del s XVIII
Palol de Farga
Caseria
Caseria del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al N del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.
Queensland
Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE d’Austràlia.
La capital és Brisbane La costa pacífica és abrupta i té moltes illes a l’interior s’alça la Great Dividing Range 900-1 500 m, i a l’W s’estén un vast altiplà Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs La canya de sucre és el conreu més important a les planes costaneres i assegura el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina