Resultats de la cerca
Es mostren 1800 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Parramatta
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, a la riba del riu del mateix nom.
Ciutat crescuda per l’absorció l’any 1948 de Granville, Dundas i Ermington-Rydalmere, la seva activitat industrial se centra en el muntatge de vehicles a motor, les farines, el tèxtil, les arts gràfiques, els productes de goma i l’asbest És mercat d’una regió rica en granges agropecuàries constitueix el segon establiment blanc més antic d’Austràlia, després de Sydney, amb edificis històrics del s XVIII
Paraguarí
Divisió administrativa
Departament del Paraguai.
La capital és Paraguarí 13 743 h 1982
Paraguai
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
Queensland
Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE d’Austràlia.
La capital és Brisbane La costa pacífica és abrupta i té moltes illes a l’interior s’alça la Great Dividing Range 900-1 500 m, i a l’W s’estén un vast altiplà Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs La canya de sucre és el conreu més important a les planes costaneres i assegura el…