Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
badia de Moreton
Badia
Badia de l’E d’Austràlia, a l’estat de Queensland.
Poc profunda, sembrada d’illots sorrencs i resguardada de l’oceà per les illes Stradbroke i Moreton —aquesta darrera, formada per les dunes més altes del món, una de les quals fa 278 m d’altura—, dóna entrada al port de la capital de l’estat, Brisbane
Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com…
Uluru
Robyn Jay (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís d’Austràlia, al Territori del Nord.
La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi…
Gran Barrera de Queensland
© Fototeca.cat
Escull
Sistema d’esculls, considerat el més gran del món, situat davant la costa NE d’Austràlia i que s’estén en una longitud de 2 000 km, des de prop de la desembocadura del riu Fly, al golf de Papua, fins al cap Sandy.
Més que una barrera continuada, és una sèrie lineal de molts esculls, de mida variable i separats per estrets, anomenada “barrera exterior”, i una segona sèrie de molt nombrosos, situats entre la primera i la línia de la costa Hom en distingeix dos tipus principals els esculls lineals, o ribbon reefs , i els esculls de plataforma
Chicxulub
Cràter
Cràter a la costa nord-oest de la península de Yucatán (Mèxic).
Té uns 180 km de diàmetre i prop d’1 km de profunditat, i la meitat es troba submergida al golf de Mèxic És el resultat de l’impacte d’un asteroide d’uns 12 km de diàmetre que tingué lloc fa uns 66 milions d’anys La collisió inicial hauria produït una depressió d’uns 30 km de profunditat i 100 km d’amplada Més endavant, aquesta depressió s’hauria enfonsat per les vores, la qual cosa creà una elevació central que formà una estructura circular dins del cràter ampliant-ne el perímetre fins a les dimensions actuals La potència de l’impacte equivalent a una desena de bombes nuclears com la d’…
Mèxic
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba,…
Austràlia
Estat
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari aportava el 2001 el 3% del PIB, i ocupava 1997 el 5% de la població activa Tot i que ha anat perdent importància relativa, els anys noranta encara representava entre un 16% i un 20% del valor de les exportacions El 54,3% del territori és destinat a prats i pastures i el 6,7% als conreus L’escassetat d’aigua, agreujada per recurrents sequeres, condiciona l’agricultura australiana, que es caracteritza pels conreus extensius, els sòls pobres i uns rendiments no gaire alts Hom ha intentat resoldre aquesta mancança amb la…