Resultats de la cerca

Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C

La capital és Darwin La regió del N és formada per planes costaneres que alternen amb altiplans Terra d’Arnhem i les illes que voregen la costa, amb clima humit i càlid la vegetació és formada per boscs i sabanes s’hi localitzen els principals rius Roper, South Alligator, Daly i Victòria La regió central té una vegetació d’estepa i sabana Barkly Tableland A l’W, es troba el desert de Tanami A la regió meridional, seca i àrida, alternen les serralades Macdonnell Ranges i les depressions Simpson Desert, amb predomini de conques endorreiques centrades en la depressió del llac Eyre la vegetació…

Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…

Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany Bay i a la…