Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Wollongong
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Centre miner de carbó situat a la costa, al S de Sydney, és un port exportador d’aquest mineral Centre d’ensenyament superior
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
Torrens
Llac
Llac del S d’Austràlia, al peu dels monts Flinders, a 50 km del golf de Spencer, al N.
Segons l’estació, és un llac salat o merament una vasta crosta de sal Té una longitud de 209 km, i 48 d’amplada màxima
illa dels Cangurs
Illa
Illa d’Austràlia, a l’estat d’Austràlia Meridional, davant el golf de Sant Vicenç.
El principal recurs és la ramaderia ovins i l’explotació dels boscs d’eucaliptus Reserves botàniques i zoològiques La població principal és Kingscote
Canberra
Ciutat
Capital federal d’Austràlia, que forma un estat propi, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
El 1909 el govern decidí establir-hi la capital federal i, amb aquest objectiu, fou encarregat un pla urbà a l’arquitecte nord-americà Walter Griffin, a partir del qual hom aixecà la ciutat pràcticament de nova planta el 1913 s’inicià la construcció, que es paralitzà durant la Primera Guerra Mundial, i finalitzà el 1927, quan el duc de York inaugurà l’edifici del parlament i es traslladaren els organismes administratius des de Melbourne La ciutat és formada per l’addició de dos semicercles, on amples vies semicirculars són travessades per unes altres de tipus radial Al semicercle de la vora…
Broken Hill
Ciutat
Ciutat d’Austràlia, a l’estat de Nova Gal·les del Sud, als contraforts del Main Barrier Range (27647 h [1976]).
Principal nucli miner de l’estat plom, argent, zinc, estany Té aeroport
Brisbane

Vista de Brisbane
Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Queensland, Austràlia, situada en un amfiteatre natural entre el Main Range i la badia de Moreton, vora el riu Brisbane.
El clima és temperat càlid, amb una pluviositat d’uns 1 000 mm anuals És el port més gran d’Austràlia al llarg d’un riu 16 km d’installacions portuàries que exporta els productes agrícoles i miners del seu hinterland i on hi ha concentrada una gran part de la indústria del Queensland L’àrea suburbana enclou les poblacions d’Ipswich i Redcliffe És un nus de comunicacions carretera, port, ferrocarril, aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Queensland, fundada el 1909 La ciutat deu l’origen a una colònia penitenciària que el governador de Nova Galles del…
Botany Bay
Badia
Badia de la costa sud-oriental d’Austràlia, a Nova Gal·les del Sud, situada entre les penínsules de La Pérouse, al nord, i Kurnell, al sud (9,6 km d’amplada).
Actualment forma part de l’àrea suburbana de Sydney, i a la costa han estat installades diverses indústries, una refineria de petroli i l’aeroport Fou descoberta el 1770 per James Cook
Blue Mountains
Massís
Massís muntanyós del Great Dividing Range, a Austràlia, a l’estat de Nova Gal·les del Sud, format per gresos triàsics i drenat pels rius Cox, Grose i Nepean i llurs afluents; el punt més alt és el pic Bindo (1 368 m).
La vegetació és formada principalment per eucaliptus, i el principal recurs econòmic és la ramaderia Zona turística i parc nacional 1 009 km 2