Resultats de la cerca
Es mostren 6242 resultats
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Buskerud
Divisió administrativa
Fylke
de Noruega, al sud del país.
La capital és Drammen
Drammen
Ciutat
Capital del fylke de Buskerud, Noruega, al fiord d’Oslo.
Port i nucli industrial construccions navals, indústria tèxtil, del plàstic, alimentària
Dovrefjell
Massís
Massís muntanyenc del nord d’Oppland, Noruega.
La màxima altitud és la de Snøhetta 2 286 m
Borgund
Localitat
Localitat de Noruega, al fylke
de Sogn og Fjordane, coneguda per la seva església de fusta ( stavkirke
) ( ~1150), la més antiga de les conservades al país.
Bonaire
Vista de Bonaire
Donal Boyle (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Petites Antilles (Sotavent), davant la costa de Veneçuela.
És formada per materials cretacis, recoberts en part per dipòsits corallins, i el clima hi és tropical semiàrid El principal recurs econòmic és l’agricultura, que aprofita l’aigua de la pluja, i l’explotació de fosfats i sal, per a l’exportació La capital és Kralendijk Fou descoberta el 1499 per Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci, i el 1634 passà a poder dels holandesos Terminal petroliera
Kristiansand
Ciutat
Capital del fylke de Vest-Agder, al S de Noruega.
Nucli industrial i port a la vora de l’estret de Skagerrak Indústria metallúrgica d’alumini, química i tèxtil i construccions navals
Kourou
Llançament de la nau Soiuz des de Kourou, Guaiana Francesa (octubre 2012)
© ESA / S. Corvaja
Ciutat
Ciutat de la Guaiana Francesa, on es troba el Centre Spatial Guyanais
(CSG) del Centre National d’Études Spatiales francès (CNES).
Construït d’ençà del 1964, el 1975 fou signat un conveni amb l’Agència Espacial Europea ESA que configurava al CSG com a base espacial europea La seva proximitat a l’Equador 5,23° de latitud N, la fa molt apropiada per als llançaments per a satellitzacions de càrrega A més del centre de control i de telemesura i localització, disposa de dues plataformes de llançament, ELA-1 i ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane , des d’on són llançats els ArianeEl 1985 hom acabà el nou espai de llançaments ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane i el 1995 finalitzà a construcció del conjunt ELA-3, des d’on hom…