Resultats de la cerca
Es mostren 1275 resultats
illa de Barentsz
Illa
Illa de l’arxipèlag Svalbard, entre l’illa de Spitzbergen i la d’Edge.
La costa occidental, en general lliure de glaç, a diferència de l’oriental, és escarpada Rep el nom de l’explorador holandès Willem Barentsz, que descobrí l’arxipèlag el 1596
illa Adelaide
Illa
Illa de l’Antàrtida, al quadrant de Weddel, descoberta el 1832 per John Biscoe; forma part del territori antàrtic britànic.
illa del Nord
La costa de l’Illa del Nord, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Illa
La menor de les dues grans illes de Nova Zelanda.
De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S
illa de Banks
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic, situada a la mar de Beaufort, a l’oest de l’illa Victòria.
Pertany administrativament al Territori del Nord-oest, Canadà Fou descoberta el 1851 per Robert Mac Clure, i l’interior de l’illa fou explorat per Stefánsson del 1914 al 1917
illa de Yeu
Illa
Illa del golf de Biscaia, a les costes del Poitou, al departament francès de Vendée.
Illa de pescadors, és també un centre turístic La població es concentra sobretot a Port-Joinville, al N uns 5 000 h Hi fou reclòs 1945-51 el general Pétain Hi han estat deportats nombrosos refugiats bascs
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement s X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la…
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
Illa de França
Regió administrativa
Regió administrativa del nord-centre de França.
La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu territori fou…
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona