Resultats de la cerca
Es mostren 931 resultats
illa Plana
Illa
Antiga illa d’Eivissa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal.
Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa
illa Murada
Illa
Illa (23 m alt.) de poca extensió, prop de la punta de sa Creu, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa).
illa Grossa
Illa
Illot (43 m) de la costa meridional d’Eivissa, que tanca per llevant el port d’Eivissa, unida a través d’uns dics amb es Botafoc i amb l’illa Plana.
illa del Nord
La costa de l’Illa del Nord, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Illa
La menor de les dues grans illes de Nova Zelanda.
De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S
illa des Penjats
Illa
Petita illa situada entre les d’Eivissa i Formentera, al S des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al N de la illeta des Porcs i de s’Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d’en Pou, a la illeta des Porcs).
A ponent de l’illa des Penjats hi ha les dues illes Negres
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
illa des Bosc
Illa
Illa de ponent d’Eivissa, la més pròxima a la costa (a 425 m), entre aquesta i l’illa de sa Conillera, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia.
Té 67 m d’altitud i 625 m de longitud Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
illa des Porcs
Illa
Illot de les Pitiüses, just al N de s’Espalmador, que forma part del municipi de Formentera.
Hi ha la casa i el far d’en Pou 21 m alt
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far