Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Monte Rotondo
Muntanya
Muntanya de Còrsega, al centre geogràfic de l’illa i la segona altura del país (2 625 m).
cap Corso
Península de Còrsega que constitueix la part més septentrional de l’illa i acaba en el cap Corso, que li dóna el nom.
Monte Cinto
Cim
Cim del nord-oest de l’illa de Còrsega, França, que en constitueix la màxima altitud (2 710 m).
estret de Bonifacio
Estret marí
Estret situat entre la punta de Pertusato (Còrsega) i les de Testa i Falcona (Sardenya).
Té uns 10 km d’amplada, bé que en alguns llocs aquesta amplada resta reduïda a la meitat a causa de l’existència d’illes i d’esculls
Bonifacio
Vista de Bonifacio
Corel - Monica Wells
Localitat
Localitat del departament de Còrsega del Sud, Còrsega, França, vora l’estret de Bonifacio.
Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos el 1554,…
Golo
Riu
Riu de Còrsega, el més cabalós i llarg de l’illa (84 km).
Neix a les altes muntanyes occidentals prop del mont Cinto, flueix en direcció SW-NE a través de les gorges de la Scala de Santa Regina i desemboca a la mar Tirrena, al S de Bastia
Alta Còrsega
Vista de la localitat de Corte
© Guillem Verger
Departament de Còrsega, França.
Limita al nord i a l'oest amb la mar Mediterrània, a l'est amb el mar Tirreno i al sud amb el departament de Còrsega del Sud És dins d'aquest departament que hi han les màximes alçades de l’illa, Mont Cinto 2706 m i Mont Rotondo 2622 m La capital és Bastia Altres localitats destacades són Corte o Corti en cors, capital de l’illa abans de ser annexionada a França el 1768, i Calvi
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.