Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Pau del Camp
Exterior de l’església de Sant Pau del Camp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, situat a l’antic raval de la dreta de la Rambla de la ciutat de Barcelona; del conjunt romànic es conserva l’església, el claustre i algunes de les dependències que l’envoltaven, totalment transformades.
L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…
Santa Maria de Taüll
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb funcions de parròquia del poble de Taüll.
L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un…
Santa Maria de Cardet
Santa Maria de Cardet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Cardet (la Vall de Boí), situada en un extrem del poble, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la…
serra de Collserola
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner…
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…
Barcelona
Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…