Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
Belgica Bank
Accident litoral de l’ amt
de Tunu (Grenlàndia).
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…
Germània Superior
Província
Província de l’imperi Romà.
Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la província de Bèlgica, el Rin fins a Rigomagus, la Rètia, el llac Lemanus i la província Lugdunensis La capital era Mogontiacum Magúncia
Germània Inferior
Província
Província de l’imperi Romà.
Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la vora esquerra del baix Rin, al nord de la Germània Superior, i la província de Bèlgica La capital era Colonia Agrippina Colònia
Maubeuge
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban
Bolonès
País de França als voltants de Boulogne.
A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al s IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia
Oise
Riu
Riu de la conca de París, França, afluent del Sena per la dreta (302 km).
Neix a Bèlgica, a l’extrem occidental de les Ardenes, i entra a França abans d’Hirson, on rep el Gland A Compiègne rep l’Aisne per l’esquerra i desguassa al Sena aigua avall de Pontoise, a l’W de París Té un cabal mitjà de 95 m 3 /s i un cabal màxim de 700 m 3 /s és navegable gran part del seu curs El canal de Crozat o del Nord l’uneix al Somme
Yser
Riu
Riu de Flandes (77 km).
Neix al NE de Saint-Omer Flandes francès i desemboca a la mar del Nord, prop de Nieuwpoort, al Flandes Occidental Bèlgica Fou escenari de la batalla de l’Yser 1914, que comprèn les accions bèlliques esdevingudes durant la Primera Guerra Mundial entre Dixmunde i la mar del Nord, en què els exèrcits francobelgues deturaren els alemanys barrant el pas del riu i provocant la inundació de la plana Malgrat que els exèrcits francobelgues hagueren de cedir davant el poderós atac alemany a Dixmunde, el front es mantingué fins a l’arribada dels aliats