Resultats de la cerca

L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII

La capital és Bo És un centre administratiu i comercial cafè, cacau, oli de palma i un nus de comunicacions ferrocarril a Freetown i carretera

El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions de Miramar…

És situada a l’extrem d’una península que tanca pel sud l’estuari del riu Sierra Leone, el qual hi forma un excellent port natural S'estén pel front marítim i s’enfila cap a l’interior formant diferents barris el Fort Thornton, a les altures de Tower Hill, de residència europea, i els de Maroon Town i Ku Town, on resideixen els descendents d’esclaus alliberats procedents d’Amèrica i, en majoria, els components de dos grups tribals autòctons, els mendes i els temnes El sector de Mount Aureol comprèn el centre cultural El port és el centre de l’activitat econòmica barri industrial de Wellington…

Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del s X tenia els altars de Sant…

La geografia La geografia física El país és constituït per un altiplà central 50-70 km amb una altitud mitjana de 500 m, que va augmentant progressivament fins als 2100 m a les muntanyes de Loma, a l’extrem nord-oriental Solcada per nombroses valls que davallen de l’altiplà, la zona costanera és pantanosa i plena de manglars, amb nombroses penínsules i illes com la de Sherbro El clima és tropical i humit Les pluges, molt abundants a la costa a Freetown, 4111 mm a Bonthe, 3916 mm, amb una progressiva disminució cap a l’interior a Kabala, 2569 mm, duren de maig a novembre de desembre a març…

Situació i presentació El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou N, per Vilanova d’Escornalbou en un punt NE, Mont-roig del Camp E, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant S i SW i Tivissa NW, de la Ribera d’Ebre El seu terreny és molt trencat i esquerp va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia al qual conflueix el de Santa Marina, que duu les seves aigües al…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…

Situació i presentació El municipi de Vilanova de l’Aguda, de 53,67 km 2 , s’estén pel sector de llevant de la comarca de la Noguera i la seva demarcació limita amb els municipis de Bassella N, Alt Urgell, Pinell de Solsonès NE, Solsonès, l’enclavament segarrenc de les Cases de la Serra de Torrefeta i Florejacs, E, Sanaüja E, també de la Segarra i el territori principal de Torrefeta i Florejacs al sector de Florejacs, SE i amb els termes noguerencs de Tiurana NW, Oliola W i Cabanabona SW El municipi és format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l’Aguda i el que…