Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Laberint d’Horta
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
Sant Joan Baptista de Besòs
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri
la Fontana de Gràcia
Història
Antiga casa de pagès del terme de Gràcia (Barcelona), entre la riera de Cassoles i el carrer Gran.
La finca començà a utilitzar-se el 1883 Donà nom a una estació del Metro
Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts…
Montesa
Barri
Barri mixt d’habitatges i indústria d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’extrem SW del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.
Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà
la Ricarda
Estany
Estany costaner al delta del Llobregat, dins el terme del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que constitueix un nucli important de conservació de la natura amb pesca i pas d’aus migratòries.
Dóna nom a una finca agrícola localitzada prop seu, les installacions actuals de la qual són obra de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana 1953
riera de Magòria
Riera
Riera del pla de Barcelona que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912
la Font d’en Fargues
Barri
Barri de l’antic municipi d’Horta (Barcelona).
Sorgí al primer terç del s XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig
Mercader
© Fototeca.cat
Barri
Antic sector de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’ Almeda
.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà El palau i el parc —d’unes 11 ha— foren oberts al públic el 1975
la Llacuna
Barri
Barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina