Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Can Guitard
Urbanització
Urbanització del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), situada a llevant del nucli de Cervelló i a la dreta de la riera de Cervelló.
Can Batlle
Urbanització
Urbanització del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), situat a la riera de Vallirana.
Consisteix en un barri d’alts blocs de pisos, gairebé integrat al nucli urbà que enclou el vell mas homònim
Santa Rosa
Barri
Barri de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra d’en Mena).
Es formà a partir dels anys 20 amb la parcellació de finques rústiques can Banús Vell i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis Té un centre social i associació de veïns
castell de Rosanes
Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades